roser
1 1 m. [AGA] [BOS] [LC] Arbust del gènere Rosa , de la família de les rosàcies, de vegades sarmentós, amb agullons més o menys abundants, rectes o ganxuts, fulles pinnaticompostes proveïdes d'estípules, amb els folíols dentats, flors regulars, vistoses, amb nombrosos estams i carpels, i amb el tàlem en forma d'urna molt tancada que esdevé un fruit col·lectiu, el cinorròdon.
1 2 [BOS] roser bord [o roser boscà] Roser silvestre.
1 3 [BOS] roser caní Roser silvestre, caducifoli, tot ell glabre o gairebé, que sol fer grelles robustes i arquejades, de flors blanques o roses força grosses, comú a les bardisses (Rosa canina ).
1 4 [AGA] [BOS] roser d'Alexandria Roser damasquí.
1 5 [BOS] roser d'hivern Roser silvestre.
1 6 [AGA] [BOS] roser damasquí Roser originat per conreu, de fulles pubescents per sota, flors blanques, roses o vermelles, en corimbe, molt oloroses, i fruit llargament piriforme, cultivat des de temps antics per extreure'n l'essència de roses, i un dels progenitors de molts dels altres rosers de jardí (Rosa damascena ).
1 7 [BOS] roser de bardissa Roser silvestre.
1 8 [BOS] roser de ca Roser caní.
1 9 [AGA] [BOS] roser de cent fulles Roser semblant al roser gàl·lic, però més alt, de flors dobles i amb els pètals apinyats, molt oloroses, mig penjants sobre pedicels llargs i prims, originari del Caucas i cultivat des de temps molt antics (Rosa centifolia ).
1 10 [BOS] roser de flor petita Roser de guilla.
1 11 [AGA] [BOS] roser de garlanda Roser robust, un xic sarmentós, amb les estípules foliars molt grosses i les flors blanques, molt oloroses, agrupades en gran nombre en llargues panícules, originari del Japó, sovint cultivat sota formes de flors dobles, i un dels progenitors de molts rosers de jardí (Rosa multiflora ).
1 12 [BOS] roser de guilla Roser silvestre caducifoli, amb les fulles molt glanduloses al revers, que fan olor de poma en masegar-les, i amb les flors força petites, normalment d'un rosa pàl·lid, freqüent a les bardisses (Rosa micrantha ).
1 13 [BOS] roser de jardí Roser cultivat, obtingut per hibridació entre diverses espècies silvestres, generalment de flors dobles, amb nombrosos pètals, de colors molt diversos segons la planta.
1 14 [BOS] roser de marges [o roser de muntanya, o roser de pastor] Roser silvestre.
1 15 [BOS] roser englantiner Roser silvestre, enfiladís, perennifoli, de fulles coriàcies i lluents, amb els folíols amplament lanceolats i aguts, i flors blanques, generalment en grups de més de tres, que es fa als alzinars i a les bardisses de la terra baixa (Rosa sempervirens ).
1 16 [BOS] roser gàl·lic Roser silvestre, caducifoli, de tiges amb agullons molt nombrosos barrejats amb pèls glandulars, fulles coriàcies, glauques i pubescents per sota, flors roses, solitàries i molt oloroses, i fruit d'un vermell viu, cobert de setes glanduloses, estès per l'Europa central i sud-oriental i cultivat com a ornamental, un dels progenitors dels rosers de jardí (Rosa gallica ).
1 17 [BOS] roser gavarrer Roser silvestre.
1 18 [AGA] [BOS] roser mesquer Roser silvestre, enfiladís i perennifoli, de fulles pubescents per sota i flors d'un blanc trencat, reunides en gran nombre en inflorescències corimbiformes, originari de l'Orient Mitjà, cultivat com a ornamental i algun cop naturalitzat, un dels progenitors de molts dels rosers de jardí (Rosa moschata ).
1 19 [BOS] roser silvestre Roser de flors simples, amb cinc pètals blancs, rosats o vermells, que es fa espontàniament a la natura, sobretot a les bardisses i als marges.
2 1 m. [AGA] [BOS] roser de Santa Caterina Arbust o arbre de la família de les malvàcies, de fulles amplament ovades, molt piloses per sota, dividides en lòbuls triangulars crenats i dentats i de flors grosses, axil·lars i en fascicles terminals, blanques o rosades així que s'obren i de color vermell fosc quan cau la nit, originari de la Xina i cultivat en jardineria (Hibiscus mutabilis ).
2 2 [AGA] [BOS] roser reial Baladre 1.
